Senzill i "resultón"

Com fer una màscara amb una samarreta vella?

És divertit i fàcil de fer

Les ludoteques i la llei

El Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya ha aprovat un nou decret de regulació per a les ludoteques.

El nou decret recull la normativa per aquests centres i en destaquem molt especialment el que fa referència als usuaris menors de 4 anys que hauran d’estar acompanyats d’una persona autoritzada durant tota la seva estada a la ludoteca.

Altres aspectes que queden regulats són l’espai de les instal·lacions, les titulacions dels ludotecaris i també l’aforament que podran tenir. S’estableix, per exemple,que la superfície mínima d’espai útil per al joc ha de ser de 50 metres quadrats. Pel que fa a l’aforament, s’estableix una proporció de 2,5 metres quadrats per usuari i en relació amb els treballadors dels centres, cal un coordinador amb una titulació mínima de Formació Professional de grau superior en l’àmbit socioeducatiu.

La Generalitat ja ha manifestat la necessitat des de feia temps de disposar d’aquesta normativa pionera i ha fixat el termini d’un any i mig per regularitzar-se.

http://xarxanet.org/juridic/recursos/la-nova-regulacio-de-les-ludoteques

Informacions generals

És interessant estar informat sobre la seguretat de les joguines que es venen a les botigues de Catalunya

EL TRENCANOUS (les joguines cobren vida)

Resum de l’argument
És la nit de Nadal i Clara i Fritz irrompen a escena cercant els seus regals. En lloc de trobar-se l’arbre de Nadal es troben a Drosselmeier. No poden dissimular el seu desencant i recel . Però aquest obre el seu abric i es converteix en un arbre de Nadal ple de presents. Clara queda captivada tot seguit per la més humil de les joguines: un trencanous que és alhora un soldadet de fusta. Els dos vailets juguen i Fritz, intentant prendre el trencanous a la seva germana, el fa malbé. Clara plora desconsoladament i quan va a dormir l’acotxa i demana a les altres joguines que tinguin cura d’ell perquè està malalt. Quan sonen les dotze de la nit comencen a passar coses estranyes: les joguines prenen vida. Tot d’una apareix el rei de les rates. Un exèrcit de soldadets de plom s’hi enfronta, però són derrotats. Quan el rei de les rates és a punt d’atacar el trencanous, apareix Clara, que aconsegueix salvar-lo i foragitar el malvat ratolí.
El trencanous en aquell moment es transforma en un príncep. L’acció de Clara ha trencat l’embruix que el mantenia convertit en trencanous.
El príncep, agraït, convida Clara a visitar el país de la fada de sucre, on tot, tot, és de sucre... però aquesta ja serà un altre història.

" UNA BONA FORMA D'ACOSTAR ELS NENS A LA MÚSICA I EL BALLET "

Qualitat de les joguines

Molts joguinaires estan d'acord en que les joguines han de tenir les següents
característiques:
"UNA JOGUINA HA DE SER FUNCIONAL, amb formes simples, que deixi espai per a la pròpia imaginació i creativitat.
UNA JOGUINA HA D'ESTAR BEN FETA. Si es trenca o es fa malbé de seguida, el nen no aprendrà a apreciar el valor de les coses. Si la joguina és sòlida i es manté en bon estat a mida que el nen creix, aquest la vincularà a la seva infantesa i li portarà bons records durant la seva vida d'adult.
S'han d'entendre les joguines a través dels ulls dels nens. Després de tot, jugar és per a ells el que és treballar per als adults. Quan un nen està concentrat jugant expressa la seva manera de ser, el seu propi pensament i la seva creativitat."

Crec que són elements bàsics a l'hora de fabricar una joguina però també és important que els pares, els compradors, ho tinguem en compte a l'hora de seleccionar els objectes amb els que juguen els nostres fills.

Les joguines excessívament complicades s'arraconen ràpidament. Tots tenim records d'aquelles joguines que no van passar del primer dia .Cal ser curosos amb la qualitat dels objectes que posem en mans dels nens;no només per el perill que comporta si no també per les frustracions que produeix

Ser infants a la Grècia Clàsica

En el gineceu, entre dones, els nens s’entretenien: primer, amb un sonall; després, amb les petites bestioles de joguina (cavallets, porquets, gossets, etc.). Quan començaven a fer les primeres passes, els donaven una roda per caminar; sovint també els construïen una mena de carretó amb llança. En molts jocs, utilitzaven pilotes de roba o de pell; es divertien jugant al io-io, a la baldufa, a bales, a tabes, a daus, al cèrcol i amb tota mena de jocs semblants a l’oca, al jaquet, etc. Feien rotllanes, jugaven al joc de la tortuga tortugueta, a tocar i parar, a la gallina cega, a amagar-se… Les nenes jugaven amb titelles i, sobretot, amb ninots, fets de tota mena de materials, principalment fusta, os i draps, encara que només s’han conservat nines, tot sovint articulades, de ceràmica i de terracota; les vestien amb draps, les pentinaven, les empolainaven amb joies i, fins i tot, tenien els mobles en miniatura. (Ed Teide)

Museus de joguines de tot el món

M'agrada molt viatjar i lloc on vaig ,lloc on visito els museus curiosos de la ciutat.Considero els museus de joguines llocs màgics.Un pot veure i comparar com eren les joguines..quines comparteixen els diferents països,quin estil tenen etc..
En el meu darrer viatge ,a Praga,vaig visitar el museu.Com a tots els museus d'arreu era ple de nines i d'objectes relacionats amb les cases de nines i amb la vestimenta dels ninos; cotxes, trens, motos....
Hi havia una molt interessant expossició de la Barbie. Com haguessin disfrutat la meva filla i les meves nebodes?
La fotografia que encapçala el blog és feta allí.
De petita,a mí, no m'agradaven les nines...m'agradaven més els jocs incorrectament dits per nois.És molt graciós però que ara m'entretingui veient i comentant les joguines més de nenes.